ORENGA

Nom científic: Origanum vulgare L.

Nom en català: Orenga

Nom en castellà: Orégano

Parts utilitzades: sumitats florides

Principis actius: Oli  essencial (0,1-1%), ric en timol, carvacrol, linalol. Flavonoides. Tanins. Principis amargs. Triterpens: derivats dels àcids ursòlic i oleanòlic.

Acció farmacològica

Via interna

-   Aperitiva, digestiva, carminativa, colerètica

-   Espasmolítica, expectorant, antisèptic de les vies respiratòries

-   Tònic general

-   Diurètic

Via externa

-   Analgèsic

-   Cicatritzant

-   Antisèptic

-   Antifúngic

Indicacions

Ús intern

Espasmes gastrointestinals, diarrees; disquinèsies hepatobiliares, colecistitis, bronquitis, asma, efisema.

Ús extern

Rinitis, otitis, faringitis, odontàlgies, inflamacions osteoarticulars, ferides, úlceres.

Administració

Via interna

-   Infusió, una cullerada de postre per tassa. Infusionar deu minuts. Tres tasses al dia , abans o després, dels àpats.

-   Tintura (1:5): 50-100 gotes, 1-3 cops al dia.

-   Oli essencial: 2-4 gotes, 1-3 cops al dia, en una tassa d’infusió, en un terròs de sucre o en solució oleosa o alcohòlica.

-   Extracte sec (5:1): 50-250mg/caps, tres tomes.

Via externa:

-   Infusió 50 g/l, en compreses, locions o colutoris.

-   Oli essencial: en forma de pomada, oleat o alcoholat.

Precaucions

L’oli essencial pot tenir en dosis extraterapèutiques, efectes estupefacients.